Com funciona realment
El bo no arriba al teu compte. Sol·licites l’ajut, te’l concedeixen com un crèdit assignat a la teva empresa, i després tries un agent digitalitzador adherit. Aquell agent fa la feina i cobra contra el bo. Tu signes un acord amb ell i justifiques que la solució funciona.
Aquella seqüència importa perquè inverteix l’ordre en què molta gent ho fa. Encarregar la web primer i demanar el bo després no funciona: el que es va contractar abans de la concessió normalment no és elegible. Si penses fer-lo servir, el bo va primer.
Els tres paranys
El primer és el període de prestació. El bo no paga una web i adeu: obliga a mantenir-la operativa durant els mesos que fixi la convocatòria. Si el proveïdor desapareix als tres mesos, el problema és teu.
El segon és confondre l’import màxim amb el que et donaran. El màxim és per categoria i per tram de mida, i una categoria de lloc web no cobreix el mateix que una de comerç electrònic.
El tercer, i el més car, és deixar que el bo triï el proveïdor. Hi ha agents el model dels quals consisteix a muntar el mínim justificable i cobrar el màxim. El bo cobreix una despesa; no garanteix que el que et muntin serveixi per a alguna cosa quan acabi el període de prestació.
Què fer abans de demanar-lo
Comprova primer si compleixes els requisits de la convocatòria vigent i si queden fons, perquè totes dues coses canvien. Després decideix quina categoria encaixa amb el que de debò necessites, no amb la que dona més diners.
I abans de signar amb un agent, demana-li exactament el mateix que demanaries sense bo: quines pàgines, qui escriu els textos, què passa amb el domini, què es paga al mes i què t’emportes si un dia te’n vas. Un bo públic no és motiu per abaixar el llistó de les preguntes.