Les adreces primer
Hi ha tres formes vàlides de separar idiomes: dominis diferents, subdominis o carpetes. Per a un negoci petit, carpetes, gairebé sempre: una sola propietat, una sola autoritat acumulada i res de certificats ni DNS per triplicat.
L’important és que el canvi d’idioma canviï l’adreça. Si la teva web mostra l’anglès sense que l’adreça canviï, Google veu una única pàgina i mai mostrarà la versió anglesa a qui busca en anglès, perquè per a ell no existeix.
I tradueix també el slug. /ca/serveis/ posiciona en català on /ca/services/ no ho fa, perquè la paraula del títol i la de l’adreça és la que la gent escriu.
hreflang, i els tres errors que l’anul·len
Cada versió d’una pàgina declara totes les versions d’aquella pàgina, inclosa ella mateixa. Tres idiomes són quatre etiquetes per pàgina: les tres versions més x-default. Si en falten, Google fa el que pot, que normalment és triar-ne una i enterrar les altres.
El primer error és no incloure’s a si mateixa. El segon és que no siguin recíproques: si la pàgina espanyola apunta a la catalana però la catalana no torna el gest, la declaració s’ignora sencera. El tercer és apuntar a una pàgina que redirigeix o que porta un canonical cap a una altra: també s’ignora.
I el detall que s’oblida més: el sitemap ha de dir exactament el mateix que el head. Dues fonts que es contradiuen no són mitja senyal, són cap.
Què traduir i què no
Una web trilingüe no necessita que tot existeixi en els tres. El que venes i com contactar-te, sí. Una guia escrita per a la normativa espanyola probablement no té sentit en anglès més enllà d’un resum.
El que sí que cal evitar és la traducció automàtica publicada sense revisar. Google no penalitza traduir amb màquina, però sí que tracta com a contingut de baixa qualitat el que es publica sense supervisió, i a més els teus clients ho noten. Una pàgina en un castellà estrany fa pitjor impressió que una pàgina només en anglès.
Un apunt local: a Catalunya, el català no és una cortesia. Hi ha normativa de consum autonòmica que afecta l’atenció al client, i hi ha una part gran del públic que simplement espera trobar-lo.
Com comprovar que està bé
Obre el codi font d’una pàgina en cada idioma i compta les etiquetes alternate: n’hi ha d’haver quatre a les tres, i les quatre iguals a les tres. Després obre el sitemap i comprova que diu el mateix.
Finalment mira a Search Console si apareixen errors de hreflang, que sol ser on es descobreix que algú va afegir una pàgina en castellà i es va oblidar de les altres dues. Aquella és la fallada més comuna i la que més silenciosament s’acumula.